Imma Bofill · Arquitecta
I si la sostenibilitat comencés en la manera com pensem un projecte?
Pensar l'edifici com una part d'un sistema viu transforma les preguntes que formulem i, amb elles, les decisions del projecte.
La sostenibilitat comença abans de projectar
Quan parlem de sostenibilitat en arquitectura, sovint pensem en materials, consum energètic, sistemes constructius o certificacions. Però totes aquestes decisions arriben quan el projecte ja ha començat.I si la sostenibilitat comencés abans?I si comencés en la manera com mirem, formulem les preguntes i comprenem què estem projectant?La sostenibilitat no és només una propietat que s'afegeix a un edifici. Pot ser una manera de pensar les relacions entre l'edifici, el lloc i els sistemes dels quals forma part.Per mi, un projecte comença amb preguntes, no amb una forma.Comença quan tinc moltes preguntes per respondre. Buscar-ne les respostes és una aventura, perquè cada resposta transforma la comprensió inicial i fa aparèixer preguntes noves.No es tracta d'acumular informació, sinó de descobrir quines relacions són significatives. Les preguntes no són una fase prèvia al projecte: ja formen part del projecte.
Comprendre la naturalesa del projecte
Un edifici no és només un programa amb unes superfícies per organitzar. És un lloc que serà habitat. Què s'hi farà i com? Qui l'utilitzarà? De quina manera? Quines relacions afavoriran els seus espais, entre quines persones i en quins moments?Les tipologies evolucionen al llarg de la història perquè s'adapten als canvis de la societat. Al mateix temps, les transformacions tipològiques també poden afavorir noves formes d'ús i de relació. Aquí apareix una de les grans qüestions que el projecte pot explorar.El programa, per tant, no és només una llista de superfícies. És una xarxa de necessitats, usos, ritmes, cossos i transformacions. L'edifici té una dimensió temporal que cal tenir en compte des del principi.I com el construïm? Aquesta pregunta també inclou qüestions sobre la vida de l'edifici. La manera de construir permetrà adaptar-lo als canvis al llarg dels anys? El procés constructiu consumeix molta aigua o energia? Genera contaminació? Els materials són propers? L'edifici es pot desmuntar, reparar o reutilitzar? Què ens pot ensenyar l'arquitectura tradicional de la zona?Aquestes preguntes ens porten a pensar l'edifici com una estructura capaç d'evolucionar, transformar-se i adaptar-se, i no com un objecte fix que imposa una única manera d'utilitzar-lo, destinada potser a quedar obsoleta.Un edifici sobredimensionat, mal orientat, excessivament rígid o difícil de transformar pot ser poc sostenible abans, fins i tot, d'haver decidit amb quin material es construirà.
Cap edifici existeix sol
L'edifici no és un objecte aïllat: forma part d'un entorn. Però aquest entorn no és un simple escenari. És aquí on apareix la següent pregunta important: de quin ecosistema forma part?Aquest ecosistema inclou el clima, la geografia, la topografia, les edificacions properes, la ciutat o el poble del qual forma part, l'aigua, el sòl, la vegetació, la biodiversitat, les comunitats humanes, la història del lloc, la cultura, les formes d'habitar, l'economia, la disponibilitat de recursos, el sistema productiu i els marcs polítics i normatius.Tots aquests elements s'influeixen els uns als altres. El projecte no només hi respon: entra en relació amb ells i també els transforma. Ho podem començar a comprendre formulant dues preguntes:Què afecta l'edifici?Què transformarà l'edifici amb la seva presència?El clima, la història o la biodiversitat no són capes que afegim després a un projecte ja definit. Són condicions que poden donar-li sentit des del principi. Formen part del material mateix del projecte.
De la informació a les decisions de projecte
Pensar ecològicament no significa afegir una solució "verda" al final. Significa que la comprensió de les relacions guia, des del principi, la implantació, les dimensions, la forma, la construcció i els materials.Si entenem el sol, el vent, l'aigua, la vegetació i els ritmes d'ús com a parts actives del projecte, l'orientació de l'edifici deixa de ser una decisió formal aïllada. Es converteix en una resposta simultània a diverses relacions.Aquesta resposta té conseqüències sobre la forma, les dimensions, les proporcions, les circulacions, la relació entre interior i exterior, els materials i el sistema constructiu. Així, la informació deixa de ser una acumulació de dades i es transforma en criteri de projecte.
Quan la sostenibilitat deixa de ser un apartat
La sostenibilitat no desapareix com a objectiu, però deixa de funcionar com una categoria separada del projecte.Quan l'edifici es pensa com un component dins d'un sistema viu, la sostenibilitat no és una capa que s'afegeix al final ni una justificació escrita a la memòria. Esdevé una conseqüència coherent de la manera com s'han comprès i relacionat totes les parts.Aquesta mirada no garanteix automàticament que tots els conflictes quedin resolts. Però permet identificar interdependències, anticipar conseqüències, detectar contradiccions, establir prioritats, prendre decisions més coherents i evitar respostes aïllades.No existeix una decisió completament independent: cada decisió modifica el sistema de relacions del projecte.
El projecte com un organisme en formació
Cada resposta fa néixer una nova pregunta.Parlar del projecte com d'un organisme no significa que l'edifici sigui literalment un ésser viu, sinó que el procés es desenvolupa mitjançant relacions, adaptacions i retroalimentacions.No és un procés lineal. Observem, formulem preguntes, investiguem, assagem una resposta, analitzem què transforma aquesta resposta i reformulem el projecte.El projecte va adquirint forma capa rere capa. Cada decisió modifica les altres i, progressivament, emergeix una estructura capaç de connectar el conjunt i donar sentit a les seves parts.
Aprendre a projectar és aprendre a preguntar
Quan un estudiant sent que no sap com començar, sovint creu que li falta una idea. Però potser el que li falta no és una forma, sinó una estructura de preguntes que li permeti comprendre el projecte.Treballar des d'aquesta estructura ajuda a reduir l'arbitrarietat, ordenar la informació, establir prioritats i transformar-les en decisions que es poden argumentar. El projecte guanya consistència i sentit, i l'estudiant guanya autonomia i confiança durant el procés.La sostenibilitat, aleshores, no apareix com un afegit que cal justificar al final, sinó com una part fundacional de la manera de pensar el projecte.El meu treball en el mentoring no consisteix a donar una forma al projecte de l'estudiant ni a substituir la seva mirada. Consisteix a ajudar-lo a construir les preguntes, les relacions i l'estructura de base que li permetran trobar les seves pròpies respostes i guiar-lo en la creació del projecte, aplicant aquesta estructura de base, en les diferents fases del procés de projectar.
Paraules que transformen la mirada
Sostenibilitat
L'any 1987, la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides, coneguda com a Comissió Brundtland, la va definir així:"Satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats."És un concepte sistèmic: implica veure el món com una xarxa de parts que interactuen —ecosistemes, economies, societats i tecnologies— i comprendre que les accions en una àrea influeixen inevitablement en les altres.
Ecosistema
Una comunitat d'organismes vius i elements no vius —com l'aigua, el sòl o la llum solar— connectats per fluxos d'energia i cicles de nutrients. Cada part d'un ecosistema depèn de les altres, directament o indirectament.
Sistema
Un conjunt de parts relacionades entre elles, en què la transformació d'una part pot modificar el comportament del conjunt.
Les paraules creen realitat. Només quan en comprenem el sentit profund podem començar a transformar la manera de pensar i, amb ella, la manera de projectar i d'habitar el món.
Canviar les preguntes per transformar el projecte
Les paraules que utilitzem determinen què som capaços de veure. Si pensem l'edifici com un objecte aïllat, la nostra atenció se centrarà principalment en la seva forma i el seu funcionament. Si el pensem com una part activa d'un sistema viu, començarem a veure relacions, dependències, efectes i possibilitats que abans quedaven fora del projecte. Potser la sostenibilitat no comença quan escollim un material o calculem el consum energètic. Potser comença molt abans: quan formulem la primera pregunta.
De quin sistema forma part el projecte que estàs començant?
Si estàs fent el PFC, TFM o el Grau d'arquitectura i vols començar a treballar el projecte des d'aquesta mirada, podem explorar-ho juntes en una sessió estratègica inicial.